Paradeta muntada

Primer dia a l’abast de l’educació secundària. Jornada plena d’emocions, situacions inesperades i moltes primeres impressions.

Només entrar al centre, visc la primera anècdota: em confonen amb una alumna. Supose que és una espècie de ritual d’iniciació. Aquesta situació, juntament amb la meua desorientació inicial pels passadissos, ha contribuït a un començament caòtic, però també divertit, si ho mirem amb perspectiva.

La meua tutora m’ha acollit molt bé des del primer moment. La professió és dura, però a mi els alumnes em donen vida, ha dit d’entrada. M’ha semblat una afirmació molt sincera i, alhora, molt bonica. Crec que resumeix perfectament la dualitat de la tasca docent: l’esforç i l’exigència constants, però també la recompensa i la satisfacció emocionals.

M’he integrat amb el centre fent un recorregut per les instal·lacions. Després hem anat al Departament, on m’ha facilitat el seu horari i m’ha explicat el funcionament de plataformes de treball oficials com Ítaca i Aules, eines que seran fonamentals en el dia a dia.

El departament no és especialment ampli i està situat en un espai al costat del pati. Ja m’han advertit que la proximitat amb el pati incita els alumnes a fer visitetes amb certa freqüència. Ho ha dit amb un somriure, com si en el fons li fera gràcia. I això també diu molt del tipus de professora que és i de l’actitud pròxima que té amb els estudiants.

Durant el matí he tingut la meua primera presa de contacte amb l’aula, amb un grup de 1r de batxillerat. Comence a identificar algunes de les cares que m’acompanyaran al llarg de les pròximes setmanes. Grup xarrador. Bona sensació. He gaudit. Seguim.

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és la dependència dels alumnes amb els telèfons mòbils. La major part es mostra constantment pendent de la pantalla. Tenim (en plural) tot un repte al davant: cal captar i mantenir la seua atenció de manera contínua en aquesta era en què les generacions més joves són dependents de les tecnologies.

16 de febrer. S’acaba el matí. Ha estat un primer dia intens i enriquidor, amb moments de desorientació inicial, però també amb una clara predisposició per aprendre i per trobar el meu lloc dins de l’aula. Amb ‘el peix venut’, abandone l’antic mercat amb la sensació que les pràctiques acaben de començar i que per davant queden molts moments d’aprenentatge.