Entrades

Paradeta tancada

Imatge
Acabem les pràctiques del màster. I costa escriure-ho. Costa perquè sona a tancament, a final, a punt i final d’una etapa que, sense adonar-me’n, s’ha convertit en una de les més importants de la meua vida. Abans de començar aquesta experiència, per a mi era impensable haver estat tan a gust en algun lloc. Jo vaig decidir matricular-me al Màster de Professorat de Secundària perquè és el que, en teoria, toca després d’acabar el grau de Filologia Catalana. Però no estava segura. No sabia si volia ser professora. Durant tot el curs he repetit moltes vegades que les pràctiques serien les que em confirmarien si aquest era el meu camí o no. I ara puc dir-ho sense cap dubte: m’ho han confirmat com mai pensava que ho podrien fer. Hui ha sigut l’últim dia. La meua companya de pràctiques de Valencià i jo hem volgut tindre un detall amb el departament: hem comprat una caixa plena de menjar per a totes, perquè allí sempre tenen alguna cosa per a compartir. Era la nostra manera de donar les gràcies...
2 comentaris
Més informació

El mercat no vol tancar

Imatge
Penúltim dia posant la llengua a l’abast de tots.  Com dirien els Aspencat,  “mire al darrere i recorde” . És inevitable fer-ho. Recorde encara el primer dia que vaig entrar per la porta de l’institut, amb molta por, amb incertesa, sense saber com seria la meua estada durant aquells quasi tres mesos que tenia per davant. Ara, si mire enrere, puc dir amb seguretat que ha sigut una de les millors etapes de la meua vida. He gaudit, he fet gaudir, he ensenyat, he estimat els alumnes i ells a mi i, sobretot, he aprés. He aprés molt més del que pensava que era possible en tan poc de temps.  He estat molt a gust en aquest antic mercat. M’ha regalat moments que sé que no oblidaré mai. Com a mostra d’agraïment, hui he portat a la meua tutora un detall: una bossa de tela, una tassa i una carta. Volia tancar aquesta etapa amb un gest que, encara que fora senzill, representara tot el que m’emporte. Estic molt agraïda amb ella per tot el que m’ha ensenyat i per haver-me tractat c...
2 comentaris
Més informació

Cau un client

Hui ha sigut un dia completament normal… fins a última hora. Aquell moment del dia en què ja notes el cansament acumulat i només queda superar l’últim tram: examen amb 1r d’ESO. Abans d’entrar a l’aula, tres alumnes han vingut corrent cap a la meua tutora i cap a mi. Estaven alterats i ens han dit que un company de la classe estava plorant perquè havia caigut un bac. Sense pensar-ho, hem anat ràpidament cap al lloc on ens indicaven. Quan hem arribat, ens hem trobat una escena que, per desgràcia, diu molt: un grup gran d’alumnes mirant, però sense ajudar. Al mig, l’alumne, tirat a terra, plorant i queixant-se de dolor al costat dret de l’esquena. L’hem ajudat a alçar-se com hem pogut. Tenia una bona trompada i tot apuntava que li eixiria un bon blau. La meua tutora s’ha quedat a l’aula per a començar a repartir els exàmens a la resta, i jo he baixat amb ell a la sala de guàrdia. Allí solem trobar una solució ràpida per a aquests casos: un congelador i, habitualment, una bossa de faves c...
3 comentaris
Més informació

No es venen comiats

Imatge
És el meu últim divendres de pràctiques. Escriure -ho em resulta estrany perquè, tot i que sé que el final s’acosta, encara no m’ho acabe de creure. Els divendres tenen una xicoteta tradició que s’ha convertit en un dels meus moments preferits de la setmana: a l’hora del pati, tot el departament de Valencià anem a un bar que hi ha prop de l’institut a fer-nos un café. És un moment de pausa, de conversa, de compartir experiències i, moltes vegades, també de riure. Una mena de descans dins del ritme intens del centre. Cada setmana, a més, hi ha un ritual: una persona paga el compte. I hui, com que era el meu últim divendres, he decidit que volia convidar-les. M’ha semblat una manera simbòlica de tancar aquesta etapa: de tornar, encara que siga amb un gest xicotet, tot el que estic rebent. Quan he dit que convidava jo perquè era el meu últim divendres, la resposta ha sigut immediata:  “El teu últim divendres? Si ací volem segrestar-te fins a juny.” Ens hem rigut, però darrere d’aquell...
1 comentari
Més informació

El treball dona fruit

Aquesta setmana he acabat de posar en pràctica a l’aula el meu projecte de TFM amb els alumnes de 4t d’ESO. Era una de les parts que més ganes tenia de viure durant les pràctiques, però també una de les que més respecte em feia. He d’admetre que, al principi, estava espantada. No sabia com reaccionarien els alumnes: si treballarien, si s’ho prendrien seriosament o si tot quedaria en un intent fallit. Posar en marxa una proposta pròpia sempre implica un cert risc, especialment quan encara estàs aprenent a ser docent. Amb el pas dels dies, però, aquesta por s’ha anat transformant. Els alumnes han mostrat interés pel projecte i, en general, han treballat amb ganes per a aconseguir un bon resultat. No tot ha sigut perfecte, naturalment, però la implicació ha sigut molt més positiva del que esperava. Ara que ja he pogut veure els productes finals, puc dir que m’han agradat molt. Ha sigut molt satisfactori comprovar com una idea que havia pensat i planificat ha pres forma a l’aula i s’ha con...
2 comentaris
Més informació

Falten mínims al mercat

Estic impactada. He comentat més d’una vegada en aquest blog com de difícil és fer classe amb l’alumnat de 1r d’ESO: no tenen nivell de valencià ni tampoc sembla que es preocupen per aprendre’l. Aquest matí hem tingut una altra reunió de coordinació per a la transició entre l’educació primària i la secundària. Ens hem reunit amb mestres dels centres de primària d’on provenen els alumnes que després arriben a aquest institut. I, una vegada més, ha eixit el mateix tema: els alumnes no tenen els coneixements mínims que se’ls hauria d’exigir en el pas a l’ESO. A més, des de l’institut també es posa damunt la taula una altra realitat: la falta de ganes de treballar i d’aprendre. La sorpresa (o potser ja no tan sorpresa) ha arribat després, a classe amb 1r d’ESO. Hem treballat “El cicle de l’any”, un contingut molt bàsic en què hem vist els dies de la setmana i les estacions de l’any. És un vocabulari que, en teoria, haurien de dominar des de primària. Quan hem preguntat com es diuen les est...
1 comentari
Més informació

Els clients miren més enllà

Imatge
Hui ha sigut un dia tranquil a l’institut, sense grans canvis ni esdeveniments fora del que és habitual. Un d’aquests dies en què el ritme del centre continua amb normalitat, amb les rutines i dinàmiques de sempre. Al llarg del matí, hem rebut la visita de dos pares d’alumnes de 4t d’ESO. Han vingut per a parlar amb la meua tutora i veure com poden ajudar els seus fills a millorar en l’assignatura de Valencià, ja que han suspés el segon trimestre. Aquest tipus de reunions sempre són interessants perquè mostren una voluntat d’implicació per part de les famílies, que busquen maneres de recolzar el procés d’aprenentatge dels seus fills. Més tard, en l’hora de tutoria, hem tingut una xarrada d’Amnistia Internacional, dirigida a tot l’alumnat de 4t d’ESO. Es tracta d’una associació internacional formada per més de 10 milions de persones que treballa per defensar i protegir els drets humans arreu del món. La xarrada s’ha centrat en una realitat molt dura: la situació dels xiquets i xiquetes ...
2 comentaris
Més informació