Paraules a pes

La primera setmana de pràctiques ha continuat oferint-me una visió més completa de la realitat educativa, especialment pel que fa als diferents nivells i dinàmiques dins de l’aula. Han estat jornades intenses, marcades tant per les dificultats observades com per moments especialment enriquidors.

He tingut l’oportunitat d’assistir a classes de 1r i 2n d’ESO, en què s’evidencia clarament el repte que suposa el pas de l’educació primària a la secundària. L’alumnat presenta, en general, mancances significatives en el nivell de valencià, fet que dificulta el desenvolupament de les sessions amb normalitat. En ambdós casos resulta especialment cridaner el fet que els alumnes pràcticament no utilitzen el valencià com a llengua vehicular, la qual cosa planteja importants reptes didàctics i metodològics.

En aquesta mateixa línia, he pogut presenciar una reunió de coordinació per a la transició entre l’educació primària i la secundària, celebrada a la biblioteca del centre. Hi han acudit representants de cada departament, així com docents dels centres de primària d’on provenen els futurs alumnes de l’institut. La meua tutora hi ha participat com a representant del departament de valencià. La finalitat principal de la reunió ha estat establir i revisar els coneixements mínims exigibles en el pas a l’ESO. De manera generalitzada, s’hi han expressat queixes per part del professorat pel que fa a la manca d’hàbit de treball de l’alumnat. En el cas concret de Valencià, tal com ha exposat la meua tutora, es reivindica de manera constant el prestigi de la matèria, ja que sovint és percebuda com a secundària per part de l’alumnat. Com a mostra d’aquesta realitat, ha assenyalat que molts estudiants presenten un domini molt limitat de la llengua —reduït, en alguns casos, a expressions bàsiques com “bon dia”— i que una part significativa té dificultats de comprensió oral i no entenen el que els diuen les professores.

També he tingut l’oportunitat de conéixer els dos grups de 4t d’ESO. Es tracta d’un alumnat especialment conversador, fet que, en determinats moments, dificulta el desenvolupament de la sessió. Els dos grups han estat repassant continguts per a un examen, i he pogut començar a intervenir i resoldre alguns dels seus dubtes. Comence a fidelitzar clientela. Valore positivament aquesta primera presa de contacte, ja que he percebut una bona acollida per part dels alumnes, que m’han tractat amb naturalitat i respecte, com si fora una docent més dins de l’aula.

Una de les sessions a 4t d’ESO ha estat dedicada al lliurament de les qualificacions de dos exàmens: Noucentisme i gramàtica. El lliurament ha generat un caos a l’aula: l’alumnat es mostrava inquiet i amb una gran necessitat de resoldre dubtes i comentar els resultats (crits, sorolls, reclamacions, alumnes que passegen per l’aula). Aquesta situació ha derivat en un ambient caòtic, que s’ha prolongat més enllà de l’hora de classe. Alguns alumnes han acudit al departament durant el temps de pati i fins i tot en la sessió posterior, amb la voluntat de parlar amb la professora sobre els exàmens.

Un dels moments més destacats de la primera setmana ha estat la visita de l’escriptora Gemma Pasqual, qui ha acudit al centre per a parlar sobre Drames i likes a l’institut. L’activitat ha resultat especialment interessant, ja que l’alumnat havia preparat prèviament una sèrie de preguntes que l’autora ha respost amb entusiasme. La sessió ha generat una resposta molt positiva entre els estudiants, que han eixit molt satisfets, especialment perquè, al final, han pogut rebre la signatura dels seus exemplars.

Cal destacar també un gest significatiu per part de l’autora, que ha portat un obsequi per a cada integrant del departament de valencià: una bossa de tela amb el llibre treballat i una llibreta. En aquest moment, la meua tutora m’ha oferit el llibre amb la intenció que fora per a mi, un detall que he viscut com un gest d’acollida i reconeixement dins de l’equip docent. Així mateix, m’han inclòs en la foto que Gemma Pasqual s’ha fet amb totes les docents de valencià. Aquest moment ha estat especialment significatiu, ja que m’ha fet sentir part del col·lectiu de professorat. Posteriorment, he tingut l’oportunitat de parlar breument amb l’autora i demanar-li que em signara el llibre.

Cada jornada conclou amb una conversa amb la meua tutora al departament, un espai que, a poc a poc, comença a esdevenir un lloc de reflexió i aprenentatge compartit. En definitiva, aquesta primera setmana m’ha permés aprofundir en la complexitat de la pràctica docent, especialment pel que fa als reptes lingüístics i a la gestió de l’aula, alhora que m’ha oferit experiències motivadores que reforcen la meua implicació en aquest procés formatiu.