Falten mínims al mercat

Estic impactada. He comentat més d’una vegada en aquest blog com de difícil és fer classe amb l’alumnat de 1r d’ESO: no tenen nivell de valencià ni tampoc sembla que es preocupen per aprendre’l.

Aquest matí hem tingut una altra reunió de coordinació per a la transició entre l’educació primària i la secundària. Ens hem reunit amb mestres dels centres de primària d’on provenen els alumnes que després arriben a aquest institut. I, una vegada més, ha eixit el mateix tema: els alumnes no tenen els coneixements mínims que se’ls hauria d’exigir en el pas a l’ESO. A més, des de l’institut també es posa damunt la taula una altra realitat: la falta de ganes de treballar i d’aprendre.

La sorpresa (o potser ja no tan sorpresa) ha arribat després, a classe amb 1r d’ESO. Hem treballat “El cicle de l’any”, un contingut molt bàsic en què hem vist els dies de la setmana i les estacions de l’any. És un vocabulari que, en teoria, haurien de dominar des de primària.

Quan hem preguntat com es diuen les estacions de l’any en valencià, les respostes han sigut: “otony”, “verani”, “hinvern”. De la primavera no dic res perquè, per sort o per desgràcia, la paraula coincideix amb el castellà. Però la resta m’ha deixat sense paraules.

Em sembla molt greu el nivell de valencià que tenen aquests alumnes. No es tracta només d’errors puntuals, sinó d’una base molt feble en aspectes que haurien d’estar consolidats des de fa anys. I això fa que el treball a l’aula siga molt més complicat del que hauria de ser.

Hi ha dies en què el mercat et fa replantejar moltes coses. Nosaltres, com a docents, obrim la parada cada matí amb la intenció d’oferir coneixement i ensenyar l’alumnat. Però, de vegades, els clients arriben sense saber què busquen ni amb les eines mínimes per a aprofitar el que se’ls ofereix. I és aleshores quan t’adones que, abans de poder vendre continguts nous, cal tornar enrere i construir des de la base allò que hauria d’estar ja aprés. I no sempre és fàcil saber per on començar.

Comentaris

  1. Alexandre3 de maig del 2026, a les 12:32

    Aquesta entrada transmet molt bé el xoc davant d’un nivell lingüístic més baix del que esperaves. És una realitat preocupant, però també molt útil d’observar en pràctiques: abans d’avançar, sovint cal detectar buits i reconstruir base. M’agrada la imatge final del mercat, perquè mostra que ensenyar també és ajustar l’oferta al que l’alumnat realment pot aprofitar en cada moment.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El mercat de la llengua

Encara no he entrat en cap aula. Encara no conec el nom dels alumnes, ni les mirades, ni les veus que ompliran l’habitació en què passaré la resta de la meua vida laboral. Malgrat no saber-ne res, ja sent que aquest institut m’espera. Abans de ser un institut, aquest edifici va ser un mercat d’abastiments. Un espai de pas, de fruita i verdura fresca col·locada entre balances. M’agrada pensar que alguna cosa d’això encara hi ha: la vida compartida i la idea que l’aprenentatge, com el mercat, és sempre col·lectiu. On abans es venien taronges i carxofes, ara hi ha en joc paraules, identitats i el futur dels estudiants. Comence les pràctiques del Màster en Professorat d’Educació Secundària amb una barreja d’il·lusió i por. Il·lusió perquè podré estar, encara que siga provisionalment, en el lloc de la professora de valencià. Por perquè no sé què em depararà l’estada en aquest institut, perquè ensenyar una llengua no és només explicar normes o corregir errades: és crear espais en què s’escol...
Més informació

Paradeta muntada

Primer dia a l’abast de l’educació secundària. Jornada plena d’emocions, situacions inesperades i moltes primeres impressions. Només entrar al centre, visc la primera anècdota: em confonen amb una alumna. Supose que és una espècie de ritual d’iniciació. Aquesta situació, juntament amb la meua desorientació inicial pels passadissos, ha contribuït a un començament caòtic, però també divertit, si ho mirem amb perspectiva. La meua tutora m’ha acollit molt bé des del primer moment. La professió és dura, però a mi els alumnes em donen vida, ha dit d’entrada. M’ha semblat una afirmació molt sincera i, alhora, molt bonica. Crec que resumeix perfectament la dualitat de la tasca docent: l’esforç i l’exigència constants, però també la recompensa i la satisfacció emocionals. M’he integrat amb el centre fent un recorregut per les instal·lacions. Després hem anat al Departament, on m’ha facilitat el seu horari i m’ha explicat el funcionament de plataformes de treball oficials com Ítaca i Aules, eine...
Més informació

Paraules a pes

Imatge
La primera setmana de pràctiques ha continuat oferint-me una visió més completa de la realitat educativa, especialment pel que fa als diferents nivells i dinàmiques dins de l’aula. Han estat jornades intenses, marcades tant per les dificultats observades com per moments especialment enriquidors. He tingut l’oportunitat d’assistir a classes de 1r i 2n d’ESO, en què s’evidencia clarament el repte que suposa el pas de l’educació primària a la secundària. L’alumnat presenta, en general, mancances significatives en el nivell de valencià, fet que dificulta el desenvolupament de les sessions amb normalitat. En ambdós casos resulta especialment cridaner el fet que els alumnes pràcticament no utilitzen el valencià com a llengua vehicular, la qual cosa planteja importants reptes didàctics i metodològics. En aquesta mateixa línia, he pogut presenciar una reunió de coordinació per a la transició entre l’educació primària i la secundària, celebrada a la biblioteca del centre. Hi han acudit represen...
Més informació