Compradors exigents

Aquests dies estan sent estranys. Ens trobem en terra de ningú: entre Falles i Pasqua. I això es nota molt en l’ambient de l’institut, aquest antic mercat que, aquests dies, sembla funcionar a un altre ritme.

Els alumnes tenen el cap posat ja en Pasqua. Les ganes de treballar han baixat considerablement i costa molt mantindre l’atenció a l’aula. Però no només és cosa seua: la major part dels professors també és conscient que no té massa sentit avançar temari aquests dies perquè probablement, quan tornem de vacances, moltes de les coses que s’han explicat s’hauran oblidat.

Dins d’aquest context una mica desconnectat, jo he aprofitat l’oportunitat per començar a posar en marxa el meu projecte de TFM amb els alumnes de 4t d’ESO. La idea és iniciar-lo ara i acabar-lo a la tornada de Pasqua. La veritat és que estic molt contenta amb la resposta dels grups: la major part de l’alumnat està participant i implicant-se en les activitats que els propose. Si tot continua així, crec que pot eixir un resultat molt interessant.

Canviant de tema, aquesta setmana també està sent intensa en un altre aspecte: les reunions amb les famílies. Després de les avaluacions (que van ser abans de Falles), molts pares i mares han vingut a parlar amb la meua tutora sobre les notes. Jo estic assistint a totes aquestes reunions, i està sent una experiència molt reveladora.

Hi ha famílies molt respectuoses, que venen amb voluntat d’escoltar i entendre la situació acadèmica dels seus fills i filles. Però també n’hi ha d’altres que arriben amb una actitud molt diferent, plena d’exigències. Una de les frases que he escoltat és: “voy a hablar con la jefa de estudios o a llamar al inspector porque mi hijo no puede repetir 4º de la ESO”. En aquests casos, resulta evident que el problema no està en la cap d’estudis ni en cap inspector, sinó en la implicació i el treball de l’alumne. Tanmateix, hi ha famílies que no són capaces de veure-ho i prefereixen buscar responsabilitats fora.

En definitiva, està sent una setmana de transició, estranya però també útil. Tot i la sensació general de desconnexió, està servint-me per a començar a posar en pràctica idees pròpies, com el projecte del TFM, i per a aprendre com és una de les parts fonamentals de l’ofici docent: la relació amb les famílies.