El gènere que no s’exposa

Ja porte dues setmanes realitzant les pràctiques i comence a acumular experiències que em fan reflexionar molt sobre la realitat de l’aula. Una de les experiències més significatives ha sigut l’assistència a una classe del PDC (Programa de Diversificació Curricular). En aquest grup, l’alumnat treballa per àmbits (valencià, castellà i història de manera integrada). Aquesta metodologia em sembla interessant des del punt de vista pedagògic, però el que més em va cridar l’atenció va ser el nivell de l’alumnat. Tot i que els materials estan adaptats, el nivell és notablement més baix que el que es pot trobar en aules ordinàries, cosa que planteja reptes importants tant per als docents com per als alumnes. Em fa pensar en la dificultat d’atendre la diversitat real a l’aula i en la necessitat de recursos i estratègies específiques.


Aquesta setmana he rebut la visita del meu tutor del Treball de Final de Màster. Ha sigut una experiència molt enriquidora. Vam fer una volta al voltant de l’institut i vam passar pel bar Cassalla. Ens va fer gràcia comentar que, tot i tindre un nom ben valencià, el lloc no tenia res d’autèntic: més bé semblava un bar de “pijos”, una mena de contradicció entre el nom i la realitat. El passeig va continuar fins a la llibreria Re-Read, un espai que sempre convida a parar i mirar llibres amb calma.


Finalment, vam seure en una cafeteria i vam començar a parlar sobre possibles temàtiques per al TFM. Va ser un moment molt valuós perquè vaig poder compartir amb Alexandre, cara a cara, les primeres sensacions que he tingut durant aquestes setmanes de pràctiques. Em vaig sentir escoltada i orientada, i això m’ha donat més seguretat per a afrontar el que queda de procés.



Per últim, no puc deixar de mencionar una de les coses que més em continua impactant: el baix nivell de valencià dels estudiants en tots els cursos. Sovint tinc la sensació que el valencià és el gènere que no s’exposa: forma part del mercat, però no ocupa la parada principal ni crida l’atenció dels qui passen. Es queda al magatzem mentre altres llengües ocupen l’aparador. És una realitat que genera, sincerament, una barreja de pena i impotència. Pena perquè es tracta de la llengua pròpia i, en molts casos, no es domina ni mínimament; impotència perquè revertir aquesta situació sembla una tasca enorme des de l’aula. És tot un repte i una responsabilitat com a futura docent.


Aquestes primeres setmanes estan sent intenses, plenes de contrastos i d’aprenentatges. Continue observant i aprenent.

Comentaris

  1. Alexandre6 de març del 2026, a les 16:52

    Bon relat de la visita. Molt entranyable. La missió del tutor és escoltar els futurs docents. Aquestes inquietudus sobre aquesta mercaderia que ni tan sols sembla ser exposada al mercat. La llengua subterrània. Això redobla el repte de fer classe. I la responsabilitat, com bé dius. És per això que la vida docent és un continu exercici de reflexió i millora, per aconseguir formar l'alumnat que cada curs formarà part de les nostres vides.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El mercat de la llengua

Encara no he entrat en cap aula. Encara no conec el nom dels alumnes, ni les mirades, ni les veus que ompliran l’habitació en què passaré la resta de la meua vida laboral. Malgrat no saber-ne res, ja sent que aquest institut m’espera. Abans de ser un institut, aquest edifici va ser un mercat d’abastiments. Un espai de pas, de fruita i verdura fresca col·locada entre balances. M’agrada pensar que alguna cosa d’això encara hi ha: la vida compartida i la idea que l’aprenentatge, com el mercat, és sempre col·lectiu. On abans es venien taronges i carxofes, ara hi ha en joc paraules, identitats i el futur dels estudiants. Comence les pràctiques del Màster en Professorat d’Educació Secundària amb una barreja d’il·lusió i por. Il·lusió perquè podré estar, encara que siga provisionalment, en el lloc de la professora de valencià. Por perquè no sé què em depararà l’estada en aquest institut, perquè ensenyar una llengua no és només explicar normes o corregir errades: és crear espais en què s’escol...
Més informació

Paradeta muntada

Primer dia a l’abast de l’educació secundària. Jornada plena d’emocions, situacions inesperades i moltes primeres impressions. Només entrar al centre, visc la primera anècdota: em confonen amb una alumna. Supose que és una espècie de ritual d’iniciació. Aquesta situació, juntament amb la meua desorientació inicial pels passadissos, ha contribuït a un començament caòtic, però també divertit, si ho mirem amb perspectiva. La meua tutora m’ha acollit molt bé des del primer moment. La professió és dura, però a mi els alumnes em donen vida, ha dit d’entrada. M’ha semblat una afirmació molt sincera i, alhora, molt bonica. Crec que resumeix perfectament la dualitat de la tasca docent: l’esforç i l’exigència constants, però també la recompensa i la satisfacció emocionals. M’he integrat amb el centre fent un recorregut per les instal·lacions. Després hem anat al Departament, on m’ha facilitat el seu horari i m’ha explicat el funcionament de plataformes de treball oficials com Ítaca i Aules, eine...
Més informació

Paraules a pes

Imatge
La primera setmana de pràctiques ha continuat oferint-me una visió més completa de la realitat educativa, especialment pel que fa als diferents nivells i dinàmiques dins de l’aula. Han estat jornades intenses, marcades tant per les dificultats observades com per moments especialment enriquidors. He tingut l’oportunitat d’assistir a classes de 1r i 2n d’ESO, en què s’evidencia clarament el repte que suposa el pas de l’educació primària a la secundària. L’alumnat presenta, en general, mancances significatives en el nivell de valencià, fet que dificulta el desenvolupament de les sessions amb normalitat. En ambdós casos resulta especialment cridaner el fet que els alumnes pràcticament no utilitzen el valencià com a llengua vehicular, la qual cosa planteja importants reptes didàctics i metodològics. En aquesta mateixa línia, he pogut presenciar una reunió de coordinació per a la transició entre l’educació primària i la secundària, celebrada a la biblioteca del centre. Hi han acudit represen...
Més informació