Pesant notes

Aquesta setmana he estat en la parada de les sessions d’avaluació totes les vesprades en l’antic mercat. Fins ara només havia sentit parlar d’aquestes reunions, però mai no havia estat present en cap. Ha sigut la primera vegada que he pogut veure de prop com funcionen realment.

Les avaluacions es fan en una aula de classe normal. Al davant de l’aula s’asseuen la cap d’estudis, la coordinadora de l’ESO o Batxillerat i el tutor o tutora del grup. La resta de professors que imparteixen classe al grup s’asseuen en les taules dels alumnes, de cara a ells, i així es va comentant la situació acadèmica de cada estudiant.

Aquests dies he assistit a les avaluacions dels grups amb què estic fent pràctiques: 1r d’ESO, 2n d’ESO, dues classes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat. En general, les reunions han sigut bastant curtes i s’han desenvolupat amb normalitat i agilitat, excepte dues: la de 1r d’ESO i la d’una de les classes de 4t d’ESO.

L’avaluació de 1r d’ESO es va allargar especialment per dos motius. En primer lloc, perquè hi ha dos alumnes amb discapacitat física que necessiten atenció educativa domiciliària per a poder seguir les assignatures. Per això, una part important de la reunió va estar dedicada al material que el professorat ha de preparar perquè aquests alumnes puguen continuar treballant des de casa i també per a determinar com se’ls podrà avaluar.

En segon lloc, es va parlar molt del rendiment general de la classe. Només tres alumnes tenen totes les assignatures aprovades. La resta té alguna matèria suspesa i, en molts casos, no és només una: la major part d’aquests alumnes en tenen cinc o sis. Ja havia comentat en alguna entrada d’aquest blog que aquest grup de 1r d’ESO té molt poca motivació per estudiar i treballar a l’aula, i que el nivell és molt baix. En aquesta reunió he comprovat que aquesta sensació no és exclusiva de l’assignatura de Valencià: la major part del professorat està desesperat perquè no sap com fer reaccionar el grup. Tot apunta que molts d’aquests alumnes repetiran 1r d’ESO l’any que ve.

L’altra avaluació que es va allargar va ser la d’una de les classes de 4t d’ESO, que precisament és el grup de tutoria de la meua tutora de pràctiques. En aquesta reunió em vaig asseure al costat d’ella, de la cap d’estudis i de la coordinadora de l’ESO. Abans de començar, van entrar a l’aula el delegat i la subdelegada per a transmetre als professors alguns missatges que la classe havia acordat. Principalment demanaven poder fer més activitats pràctiques a l’aula, com ara treballs en grup o debats. Tot i això, bona part del professorat va coincidir en la mateixa idea: si els alumnes no són capaços de treballar individualment, encara és més difícil que funcionen els treballs en grup. Pel que fa als debats, molts docents van assenyalar que els alumnes d’aquesta classe no es respecten entre ells i que, per tant, probablement no sabrien mantenir el torn de paraula en un debat. En general, és un grup complicat, que sovint no respecta els docents i que no deixa desenvolupar les sessions amb normalitat, perquè parlen constantment i no paren atenció.

Malgrat les dificultats que apareixen en algunes classes, continue aprenent cada setmana en aquest antic mercat convertit en institut. Cada reunió, cada classe i cada conversa em permet entendre una mica millor com funciona el món de l’educació des de dins.