Docents en lluita

Hui m’he preparat per a anar a pel metro i a l’institut, com cada matí. Tot semblava rutinari, però no ha sigut un dia com la resta. Hui la parada ha estat tancada. Hui he fet vaga.

He decidit sumar-me a la vaga per a exigir millores salarials i de condicions laborals. Els motius són molts i, al meu parer, més que justificats: la recuperació del poder adquisitiu perdut des de 2010, la reducció de la burocràcia i de la sobrecàrrega de feina, la reducció de les ràtios d’alumnat, la reversió de les retallades de plantilles, la millora de les infraestructures educatives i la derogació de l’anomenada llei de llibertat educativa. Són reivindicacions que afecten directament el dia a dia dels docents i, en conseqüència, la qualitat de l’educació pública.

El matí ha començat amb una concentració a la Conselleria d’Educació, on hem anat una quarantena de professors del meu institut. La caminada fins allí ha sigut llarga, però molt agradable: he pogut conversar amb les dues professores de valencià que hi han acudit i amb una professora de matemàtiques molt agradable, i això ha fet el trajecte més lleuger.

Quan hem arribat, m’ha sorprés la quantitat de gent que hi havia. No esperava trobar tanta gent cridant, protestant i fent sonar xiulets. L’ambient era intens, però també molt unitari. Aquesta és l’última vaga abans de la possible vaga indefinida, i es notava que era una oportunitat clau per a fer sentir la veu del professorat i demanar canvis reals.

Després d’estar una estona concentrats, ha començat la marxa cap a la Plaça Sant Agustí, punt d’inici de la manifestació. Allí s’hi ha sumat molta més gent de l’institut, i el grup ha crescut considerablement. Des d’allí hem recorregut els carrers fins a la Plaça de la Mare de Déu, en una manifestació plena de crits i reivindicacions.

Ha sigut una protesta de professorat clarament molest, però també compromés amb la seua feina i amb la necessitat de millorar el sistema educatiu. Durant tot el recorregut he estat amb els docents del meu centre, però també he tingut l’oportunitat de trobar-me amb dues companyes i amigues del màster, que participaven en la vaga amb els seus instituts. M’ha fet molta il·lusió veure-les allí, compartint aquest moment amb la resta de docents.

Ha sigut un matí llarg. He acabat molt cansada, després de caminar des de les nou del matí, però amb la sensació que ha valgut la pena. Hi ha dies en què el mercat no obri les seues portes, sinó que ix al carrer per fer-se sentir.