D’un antic mercat a un antic hospital

Hui hem fet una excursió a la Biblioteca Pública de València Pilar Faus amb els alumnes de 1r d’ESO, un lloc on, curiosament, mai havia estat abans. He de dir que m’ha agradat molt descobrir cadascun dels seus espais. Una de les coses que més valore d’aquestes pràctiques és, precisament, això: la possibilitat d’accedir a racons de la ciutat que fins ara no coneixia.


La visita ha començat amb una intervenció d’un dels treballadors de la biblioteca, que ha sigut l’encarregat de guiar l’alumnat. Per a captar la seua atenció, ha començat amb un gran tema: els ha dit que a la biblioteca hi ha una gran quantitat de llibres de manga i còmics. Com era d’esperar, això ha despertat immediatament l’interés dels estudiants. De fet, en acabar, alguns d’ells s’han acostat per a preguntar com podien fer-se el carnet de la biblioteca per a poder emportar-se llibres en préstec.

La part central de la visita ha sigut una gimcana molt ben pensada. Els alumnes, per parelles, han rebut una targeta amb les dades d’un llibre: títol, autor, any de publicació, editorial, localització dins de la biblioteca (material infantil i juvenil, préstec, humanitats, ciències o fons local), signatura i ISBN. Ara bé, en cada targeta faltaven dues o tres d’aquestes dades. La seua tasca consistia a utilitzar els ordinadors de la biblioteca per a completar la informació i, després, localitzar el llibre a les prestatgeries.

Quan trobaven el llibre, hi havia un altre repte: al costat hi trobaven una part d’una oració que, entre tots, havien de reconstruir. Així, la cerca d’informació i l’orientació dins de la biblioteca es convertien en una activitat lúdica i col·laborativa.

He de dir que els alumnes s’hi han implicat molt. Han posat ganes per a trobar els llibres i les parts de l’oració, i el comportament dins de la biblioteca ha sigut molt adequat: han guardat silenci i han respectat la resta d’usuaris. És cert que alguns han necessitat ajuda per a localitzar els llibres, però amb una mica d’orientació ho han acabat aconseguint.


Després de la gimcana, la visita ha culminat amb una explicació del treballador, que ens ha fet una ruta pels espais exteriors de l’edifici. Ens ha contat que antigament aquell lloc era un hospital i, per a ajudar-nos a imaginar-ho, ens ha mostrat fotografies de com era abans.


En general, crec que els alumnes han gaudit de la visita. I jo també. M’ha agradat molt descobrir aquest edifici, conéixer-ne la història i veure com una activitat ben plantejada pot fer que els estudiants s’apropen a la lectura i a les biblioteques d’una manera diferent.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El mercat de la llengua

Encara no he entrat en cap aula. Encara no conec el nom dels alumnes, ni les mirades, ni les veus que ompliran l’habitació en què passaré la resta de la meua vida laboral. Malgrat no saber-ne res, ja sent que aquest institut m’espera. Abans de ser un institut, aquest edifici va ser un mercat d’abastiments. Un espai de pas, de fruita i verdura fresca col·locada entre balances. M’agrada pensar que alguna cosa d’això encara hi ha: la vida compartida i la idea que l’aprenentatge, com el mercat, és sempre col·lectiu. On abans es venien taronges i carxofes, ara hi ha en joc paraules, identitats i el futur dels estudiants. Comence les pràctiques del Màster en Professorat d’Educació Secundària amb una barreja d’il·lusió i por. Il·lusió perquè podré estar, encara que siga provisionalment, en el lloc de la professora de valencià. Por perquè no sé què em depararà l’estada en aquest institut, perquè ensenyar una llengua no és només explicar normes o corregir errades: és crear espais en què s’escol...
Més informació

Paradeta muntada

Primer dia a l’abast de l’educació secundària. Jornada plena d’emocions, situacions inesperades i moltes primeres impressions. Només entrar al centre, visc la primera anècdota: em confonen amb una alumna. Supose que és una espècie de ritual d’iniciació. Aquesta situació, juntament amb la meua desorientació inicial pels passadissos, ha contribuït a un començament caòtic, però també divertit, si ho mirem amb perspectiva. La meua tutora m’ha acollit molt bé des del primer moment. La professió és dura, però a mi els alumnes em donen vida, ha dit d’entrada. M’ha semblat una afirmació molt sincera i, alhora, molt bonica. Crec que resumeix perfectament la dualitat de la tasca docent: l’esforç i l’exigència constants, però també la recompensa i la satisfacció emocionals. M’he integrat amb el centre fent un recorregut per les instal·lacions. Després hem anat al Departament, on m’ha facilitat el seu horari i m’ha explicat el funcionament de plataformes de treball oficials com Ítaca i Aules, eine...
Més informació

Paraules a pes

Imatge
La primera setmana de pràctiques ha continuat oferint-me una visió més completa de la realitat educativa, especialment pel que fa als diferents nivells i dinàmiques dins de l’aula. Han estat jornades intenses, marcades tant per les dificultats observades com per moments especialment enriquidors. He tingut l’oportunitat d’assistir a classes de 1r i 2n d’ESO, en què s’evidencia clarament el repte que suposa el pas de l’educació primària a la secundària. L’alumnat presenta, en general, mancances significatives en el nivell de valencià, fet que dificulta el desenvolupament de les sessions amb normalitat. En ambdós casos resulta especialment cridaner el fet que els alumnes pràcticament no utilitzen el valencià com a llengua vehicular, la qual cosa planteja importants reptes didàctics i metodològics. En aquesta mateixa línia, he pogut presenciar una reunió de coordinació per a la transició entre l’educació primària i la secundària, celebrada a la biblioteca del centre. Hi han acudit represen...
Més informació