Poca clientela

La tornada de Falles a l’institut ha sigut tranquil·la. El primer dia després de les festes ha caigut en divendres, i això s’ha notat moltíssim: molts alumnes han decidit allargar el descans i no han vingut a classe. Semblava un dia de poca afluència al mercat: moltes parades tancades i pocs clients. El resultat ha sigut un centre mig buit i una jornada completament atípica.

Amb els pocs alumnes que hi han assistit, no hem avançat matèria. Era un dia complicat per a reprendre el ritme habitual, de manera que hem optat per fer activitats més lleugeres.

Amb el grup de 1r d’ESO, per exemple, hem jugat al penjat. Ha sigut una activitat senzilla, però ha funcionat molt bé: els alumnes han estat entretinguts. Tenien moltes ganes d’encertar les paraules, sobretot perquè això els permetia eixir a la pissarra i proposar-ne una altra. Ha sigut un moment útil per a treballar vocabulari d’una manera més lúdica.

Amb els de 2n d’ESO, en canvi, hem començat a veure una sèrie: Després de tu. Sembla que els ha agradat, perquè han estat tota l’hora mirant la pantalla amb atenció, cosa que no sempre és fàcil d’aconseguir. En un dia com aquest, ja era tot un èxit.

Pel que fa als grups de 4t d’ESO, la dinàmica ha sigut diferent. En una de les classes, la meua tutora ha aprofitat per a repartir els nous carnets de l’institut als pocs alumnes que han vingut. Aquests carnets funcionen com una mena de targeta d’accés: els alumnes els han d’utilitzar per a entrar i eixir del centre, de manera semblant a com es fa al metro. Això permet controlar millor les entrades i eixides, especialment tenint en compte que són menors d’edat.

En l’altra classe de 4t d’ESO, els alumnes han optat per una activitat ben diferent: han buscat coreografies de Just Dance i s’han posat a ballar a classe. El joc consisteix a imitar els moviments que apareixen en pantalla, i la veritat és que l’aula s’ha omplit d’energia i moviment.

En definitiva, ha sigut un dia estrany, marcat per les absències i per un ambient encara festiu. Com en qualsevol mercat després d’una festa gran, cal temps per a tornar a omplir les parades i recuperar el ritme. No hem avançat continguts, hem compartit estones relaxades amb els alumnes. A vegades, tornar a la rutina també necessita aquest tipus de dies de transició.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El mercat de la llengua

Encara no he entrat en cap aula. Encara no conec el nom dels alumnes, ni les mirades, ni les veus que ompliran l’habitació en què passaré la resta de la meua vida laboral. Malgrat no saber-ne res, ja sent que aquest institut m’espera. Abans de ser un institut, aquest edifici va ser un mercat d’abastiments. Un espai de pas, de fruita i verdura fresca col·locada entre balances. M’agrada pensar que alguna cosa d’això encara hi ha: la vida compartida i la idea que l’aprenentatge, com el mercat, és sempre col·lectiu. On abans es venien taronges i carxofes, ara hi ha en joc paraules, identitats i el futur dels estudiants. Comence les pràctiques del Màster en Professorat d’Educació Secundària amb una barreja d’il·lusió i por. Il·lusió perquè podré estar, encara que siga provisionalment, en el lloc de la professora de valencià. Por perquè no sé què em depararà l’estada en aquest institut, perquè ensenyar una llengua no és només explicar normes o corregir errades: és crear espais en què s’escol...
Més informació

Paradeta muntada

Primer dia a l’abast de l’educació secundària. Jornada plena d’emocions, situacions inesperades i moltes primeres impressions. Només entrar al centre, visc la primera anècdota: em confonen amb una alumna. Supose que és una espècie de ritual d’iniciació. Aquesta situació, juntament amb la meua desorientació inicial pels passadissos, ha contribuït a un començament caòtic, però també divertit, si ho mirem amb perspectiva. La meua tutora m’ha acollit molt bé des del primer moment. La professió és dura, però a mi els alumnes em donen vida, ha dit d’entrada. M’ha semblat una afirmació molt sincera i, alhora, molt bonica. Crec que resumeix perfectament la dualitat de la tasca docent: l’esforç i l’exigència constants, però també la recompensa i la satisfacció emocionals. M’he integrat amb el centre fent un recorregut per les instal·lacions. Després hem anat al Departament, on m’ha facilitat el seu horari i m’ha explicat el funcionament de plataformes de treball oficials com Ítaca i Aules, eine...
Més informació

Paraules a pes

Imatge
La primera setmana de pràctiques ha continuat oferint-me una visió més completa de la realitat educativa, especialment pel que fa als diferents nivells i dinàmiques dins de l’aula. Han estat jornades intenses, marcades tant per les dificultats observades com per moments especialment enriquidors. He tingut l’oportunitat d’assistir a classes de 1r i 2n d’ESO, en què s’evidencia clarament el repte que suposa el pas de l’educació primària a la secundària. L’alumnat presenta, en general, mancances significatives en el nivell de valencià, fet que dificulta el desenvolupament de les sessions amb normalitat. En ambdós casos resulta especialment cridaner el fet que els alumnes pràcticament no utilitzen el valencià com a llengua vehicular, la qual cosa planteja importants reptes didàctics i metodològics. En aquesta mateixa línia, he pogut presenciar una reunió de coordinació per a la transició entre l’educació primària i la secundària, celebrada a la biblioteca del centre. Hi han acudit represen...
Més informació