El mercat no vol tancar
Penúltim dia posant la llengua a l’abast de tots. Com dirien els Aspencat, “mire al darrere i recorde”. És inevitable fer-ho. Recorde encara el primer dia que vaig entrar per la porta de l’institut, amb molta por, amb incertesa, sense saber com seria la meua estada durant aquells quasi tres mesos que tenia per davant.
Ara, si mire enrere, puc dir amb seguretat que ha sigut una de les millors etapes de la meua vida. He gaudit, he fet gaudir, he ensenyat, he estimat els alumnes i ells a mi i, sobretot, he aprés. He aprés molt més del que pensava que era possible en tan poc de temps. He estat molt a gust en aquest antic mercat. M’ha regalat moments que sé que no oblidaré mai.
Com a mostra d’agraïment, hui he portat a la meua tutora un detall: una bossa de tela, una tassa i una carta. Volia tancar aquesta etapa amb un gest que, encara que fora senzill, representara tot el que m’emporte. Estic molt agraïda amb ella per tot el que m’ha ensenyat i per haver-me tractat com una més del departament. No volia anar-me’n sense haver-li donat res.
La veritat és que he tingut la sensació que li han agradat molt els detalls, i això també m’ha fet molt feliç. Se n’ha anat contenta cap a casa.
Durant tota aquesta setmana, els alumnes han sigut clars: “Ainhoa, no te’n vages, per favor. Què farem ara sense tu?” I eixes paraules pesen. Pesen perquè són sinceres, perquè ixen de dins. Els alumnes m’han donat vida a l’institut. I, al final, d’això es tractava.
Sé que em trobaran a faltar, i jo també a ells. Però també sé que és una etapa més. Perquè tot el que té un principi, té també un final. I, encara que coste, també cal saber tancar-ho.
O, potser, no del tot. Perquè hi ha llocs, com aquest, que, encara que te’n vages, es queden amb tu.
Que l'alumnat et demane que no te'n vages és la millor nota que podies traure en aquestes pràctiques. És el senyal que has connectat amb ells i que la teua tasca ha deixat petjada. Molta sort en el que ve ara, segur que el futur et reserva moltes més aules on seguir posant la llengua a l'abast de tots!
ResponEliminaUn balanç molt sincer i molt complet. Es veu clarament el recorregut: de la por inicial a sentir-te part del centre, del dubte a la convicció. M’agrada especialment la gratitud cap a la teua tutora i el valor que dones al vincle amb l’alumnat, perquè són dos pilars reals d’aquest procés.
ResponEliminaTambé és molt encertada eixa idea final: les pràctiques s’acaben, però el que has viscut no es tanca del tot. Quan una experiència t’ha marcat així, passa a formar part de tu i t’acompanya en el que vindrà. I això és, probablement, el millor senyal que estàs en el camí correcte. Molt encertat també el comentari d’Àngels: posa en paraules una evidència clara. Que l’alumnat et demane que no te’n vages és, efectivament, la millor “nota” possible. No parla de continguts, sinó de vincle, de confiança i de la petjada que has deixat. I això és el que realment queda.